durant aquest temps de silenci a la Carla ràdio que sabem sabreu entendre… (silenci obligat mentre fem i fan diferents obres i actualitzacions de programari, restructuració, adaptació, plans i d’altres temes tècnics que us sorprendran quan tornem a ser a l’aire)
hem vist passar uns núvols per la finestra cap allà,
i els mateixos núvols han tornat en direcció contraria passat un temps..
curiós! … si més no… tot torna.
mentre fem obres… i a micro tancat, pensem… sí pensem, clar!
i podem adelantar-vos que estudiarem la manera de poder unificar emissions
per ordinadors pc’s, mac’s, i dins de poc ens pugueu escoltar pel mòbil i altres dispositius…
vaja per internet, com els famosos… però no ho som famosos,
intentarem ser discrets com sempre, però tenim una veu forta…
encara que no la fem sentir als quatre vents, la fem treballar i fa bé… n’hi ha que en donen fe…
abraçades des del cor…!
Des del dia 20 de febrer hem desmuntat l’estudi on habitualment CARLA us escoltava…
Des les hores, tant en l’àmbit metafòric com en el real, estem fent fora murs i… construïnt una bona base amb un trebol rústic preciós… i si, som d’obres… però sabem que el silenci deixarà de ser silenci quan el món sapiga com veure que la nostra veritable base, el nostre fonament és tant valuós que no es veu… no es pesa, no es compra… això sí, xiuxivejant a micro tancat podem dir que en veritat la base és un “sense fi” de sentiment, de pau, d’equilibri, d’experiència, de voluntat i voluntat de servei… d’emoció i dedicació, de voluntariat alegre… la base sou les persones, les persones de debó que ens acompanyeu i ens ajudeu a contruir un món real per aquells que potser ni han tingut mai món… ni n’hem tingut… i que serem al retorn…
Només ens cal que sigui sota el repte que cada persona assoleix amb si mateixa…
Quan en realitat ens sentim tant afectats perqualsevol circunstància passada que encara roman en el nostre record, tant que no en volem parlar amb ningú, o millor dit… no en volem ni parlar, ni pensar-hi..! I tenim però, la facilitat d’explicar-ho a aquella persona amiga perquè sabem que ens escoltarà i ens entendrà…
Aquella persona és còmplice acompanyant, que alhora ens acompanya i ens ajuda a canviar el nostre futur, construint una estrella invisible propia i personal, que ens guiarà cap al futur.
El futur comença ara mateix.
Quan em desperto pel matí dono gràcies per respirar i em pregunto… quina serà la lliçó que avui m’ensenyarà la vida?
Per aquelles coses que passen, la vida em regala diariament proves noves que he de superar. Són proves poc comuns, de les que no afecten a la majoria de tothom. Per això he aprés a veure que dia a dia, setmana a setmana, la fortalesa de les persones romàn dins de lo més profun de nosaltres, de vosaltres, de tothom.
