Quan en realitat ens sentim tant afectats perqualsevol circunstància passada que encara roman en el nostre record, tant que no en volem parlar amb ningú, o millor dit… no en volem ni parlar, ni pensar-hi..! I tenim però, la facilitat d’explicar-ho a aquella persona amiga perquè sabem que ens escoltarà i ens entendrà…
Aquella persona és còmplice acompanyant, que alhora ens acompanya i ens ajuda a canviar el nostre futur, construint una estrella invisible propia i personal, que ens guiarà cap al futur.
El futur comença ara mateix.
Rosa
febrer 18, 2012 at 7:42 pm
No sé si escribo en el sitio adecuado………….
rosa
febrer 21, 2012 at 12:10 pm
provant…. Bon dia
Fina Masip Llop
febrer 27, 2012 at 9:54 am
El dolor és un sentiment molt íntim. Escoltar, mirar d’entendre i no jutjar són les bases d’una amistat… De vegades no cal dir res, només cal ser-hi. I, de vegades, cal preguntar i deixar que el temps faci possibles les respostes, o no…
Fina Masip Llop
febrer 27, 2012 at 9:55 am
Si, Rosa… ets al lloc adequat!!!.